We use cookies to give you the best experience possible. By continuing we’ll assume you’re on board with our cookie policy

De Tocqueville va ser un autor franc�s que visqu� durant gran part del segle XIX i a qui li preocupava molt la situaci� i futur dels Estats Units d’Am�rica que en aquell aleshores s’estaven formant.

He decidit fer el comentari del llibre enfocant la segona part del segon volum: Influ�ncia de la Democr�cia en els Sentiments dels Americans. En aquesta part del llibre, Tocqueville proporciona un an�lisi filos�fic del precari balan� entre igualtat i llibertat, q�esti� que �s centre dels seus treballs.

GET EVEN A BETTER ESSAY WE WILL WRITE A CUSTOM
ESSAY SAMPLE ON
De Tocqueville va ser un autor TOPICS SPECIFICALLY FOR YOU

Idealment, la igualtat i la llibertat s�n perfectament compatibles. Tocqueville afirma que “els homes no poden ser absolutament iguals sense ser del tot lliures”. Per il�lustrar millor aquest punt, Tocqueville imagina un escenari pol�tic un tant ut�pic on la igualtat i la llibertat es barrejarien perfectament: “Deixa’m suposar que tots els ciutadans prenen part en el Govern i que cadascun d’ells t� el mateix dret a participar-hi. Aix�, cap home �s diferent dels seus compatriotes, i ning� pot empunyar un poder tir�nic; els homes seran del tot lliures perqu� s�n plenament iguals, i seran plenament iguals perqu� s�n del tot lliures”. Per tant, igualtat i llibertat no s�n inherentment contradictoris, sin� que s�n complementaris. Aix� per�, la igualtat que Tocqueville no tracta que tothom sigui igual, sin� que tracta d’igualtat de drets. Tocqueville mateix no fa expl�citament aquesta distinci� a les seves obres, sin� que aquesta deducci� es pot treure basant-se en que fa servir la paraula igualtat en el sentit positiu per� tamb� negativament. En el sentit negatiu, la igualtat sembla ser sin�nim d’uniformitat, mentre que en el sentit m�s positiu significa llibertats. Potser el problema �s precisament que la majoria de gent no encerta en fer aquesta distinci� o no aprecia la seva import�ncia. Normalment, la s’ent�n que l’aspecte negatiu de la igualtat es troba on no hi haur� llibertat, tal com en un Govern desp�tic. Al mateix temps, per�, un desig per llibertats igualit�ries tamb� es pot satisfer sota un govern desp�tic, on hi ha llibertats iguals perqu� no hi ha cap llibertat.

Com a un dels �ltims punts, Tocqueville considera que la llibertat �s un desig noble que t� un car�cter gaireb� m�stic que �s molt dif�cil de mantenir. Tocqueville creu que la llibertat atrau a les persones pel seu “glamour intr�nsec, una fascinaci� que t� en si mateixa… I �s que nom�s a pa�sos on ella regna pot l’home parlar, viure i respirar lliurement, prestant la seva obedi�ncia a cap autoritat excepte D�u i les lleis de la terra” (L’antic R�gim i la Revoluci� Francesa). El problema amb la llibertat �s precisament pels seus efectes tan positius, ja que Tocqueville t� por que es veur� sobreposat pel desig d’igualtat, que �s m�s visible i m�s f�cilment assolit. Expressa la seva preocupaci� m�s expl�citament quan constata que “nom�s els homes perceptius i amb una bona visi� veuen els perills amb els quals la igualtat ens amena�a”, per� “els malestars que porta la llibertat poden ser immediats”. Pel contrari “les coses bones que la llibertat porta nom�s es veuen aix� que passa el temps”, mentre que ” els avantatges de la igualtat es veuen immediatament”. Segons Tocqueville, entre gents democr�tiques hi ha un gran perill de perdre la llibertat. Tocqueville escriu que “la seva passi� per la igualtat �s ardent, insaciable i invencible. Volen la igualtat a la llibertat, i si no la poden tenir en aquestes condicions, igualment la volen en la esclavitud”.

�s molt f�cil perdre de vista els beneficis de la llibertat, i per aix� Tocqueville creu que la formaci� d’institucions que funcionen per acollir la sensaci� de llibertat de la gent s�n crucials a qualsevol societat. Tocqueville alaba la propensi� dels americans de formar associacions i escriure diaris perqu� s’adona que ajuden a que la gent s’adoni que depenen dels seus conciutadans i perqu� els ajuda a agafar un inter�s en els afers p�blics. Considerant les tend�ncies de les gents democr�tiques a individualitzar-se, un pot veure com �s de crucial tenir institucions i deures civils que obliguen a la gent a mirar m�s enll� dels seus interessos i pensar sobre els problemes de la comunitat.

Una altra forma de combatre d’individualisme i apatia pol�tica nascuda arrel de la igualtat �s mitjan�ant les llibertats locals. A Am�rica, d’altra banda, els legisladors van donar “a cada part de la terra la seva vida pol�tica per tal que hi pugui haver un nombre infinit d’ocasions perqu� els ciutadans actu�n conjuntament i per tal tamb� que cada dia sentin que han dep�s un de l’altre”. D’aquesta manera, “els americans han utilitzat la llibertat per combatre l’individualisme nascut de la igualtat, i han guanyat”.

Tocqueville discuteix que les llibertats locals s�n molt m�se importants que els drets pol�tics per a l’hora de decidir els assumptes generals del pa�s com a tot, ja que una persona “sap poc sobre la manera com el dest� de l’estat pot tenir influ�ncia sobre la seva parcel�la”, mentre que q�estions menors d’inter�s local tenen un efecte molt m�s notable sobre la seva vida habitual. Com a resultat d’aix�, es podr� atraure i unir molt millor i m�s f�cilment a la gent i probablement podran dur a terme la seva llibertat si se’ls d�na el control sobre els seus afers, que s�n de menor import�ncia. M�s importantment, aquesta condici� de control donar� al ciutad� una idea molt m�s clara de que viu realment en societat. Aqu� es pot entreveure una altra caracter�stica de la complementarietat entre llibertat i igualtat.

Mentre que �s necessari un cert grau d’igualtat per tenir llibertat real, la llibertat �s necess�ria per protegir-nos dels aspectes negatius de la igualtat. Tal com diu Tocqueville, “nom�s hi ha un remei efectiu contra els mals que pot causar la igualtat, i aquest remei �s la llibertat pol�tica”. Aquesta din�mica entre llibertat i igualtat, per�, pot �sser problem�tica. A Am�rica, on les institucions que protegeixen la llibertat ja estan assentades, no hi ha dificultat i la �nica acci� necess�ria �s assegurar la seguretat i perman�ncia d’aquestes institucions. A un pa�s com Fran�a al segle XIX, per�, el problema �s molt m�s seri�s. Mentre que nom�s la llibertat pot mitigar els efectes negatius de la igualtat, aquests efectes negatius en si mateixos actuen com a obstacles per la llibertat. Per una situaci� com aquesta, Tocqueville es veu una mica desesperat i d�na pocs remeis. La �nica via d’acci� pot ser un intent de demostrar els perills de la igualtat i els beneficis de la llibertat a la gent i sobretot als l�ders estatals, persuadint-los per dur a terme reformes, cosa que �s el que Tocqueville intenta fer amb els seus escrits.

Conseq�entment, la concepci� Tocqueviliana de la relaci� entre llibertat i igualtat est� lluny d’�sser simple. Per una banda queda clar que la creixent igualtat de condicions �s un perill per la llibertat. La passi� per la igualtat, molt m�s duradera i ardent que el desig per la llibertat, pot dur a la gent fins i tot a acceptar el despotisme. I per altra banda, la falta de igualtat, sobretot drets desiguals, �s un detriment per la llibertat; a llibertat dep�n nom�s de la igualtat i viceversa. Aix� per�, amb la creixent igualtat com a for�a prevalent i inevitable (segons Tocqueville) de la Hist�ria, la dificultat que mereix l’enfocament principal �s el del manteniment i mimo de la llibertat.

Share this Post!

Kylie Garcia

Hi there, would you like to get such a paper? How about receiving a customized one?

Check it out